El diumenge 12 de juliol al matí vam tenir la sort d'assistir, gairebé una setmana abans de la seva estrena oficial, a una sessió exclusiva per als socis del Club TR3SC del nou llargmetratge de Disney-Pixar “Del revés (Inside Out)”.

La il·lusió era màxima, ja que aquesta factoria sempre ha posat el llistó molt alt en totes les seves produccions i una nova pel·lícula seva és tot un esdeveniment. A més les expectatives estaven pels núvols donat que venia de triomfar al Festival de Cannes on havia rebut multitud de lloances tant de crítica com de públic. No és d'estranyar que una hora abans de començar, la gent ja estigués fent cua per entrar al cinema i quan finalment les llums de la sala es van apagar, amb prou feines quedaven seients lliures; tots volíem descobrir si la pel·lícula que tantes ganes teníem de veure ens deixaria plenament satisfets.

Però abans, com sol ser habitual en aquest estudi d'animació, tocava el curtmetratge “Lava” que ens relata com un volcà situat en una illa del mitjà de l'oceà se sent sol i anhela una parella amb qui passar els seus dies. Original en la forma i emotiu en el seu contingut, és una manera senzilla però brillant de preparar-nos de cara a l'al·luvió de sensacions que vindria just després.

Deixant de costat els aspectes tècnics en els quals Pixar sempre ofereix un nivell visual altíssim, “Del revés” és una meravella sobretot en el que a guió es refereix. Imaginar-se un món interior dins de cada persona en el qual Alegria, Tristesa, Ira, Por i Fàstic estan als comandaments de les nostres vides pot resultar estrany, però tot encaixa tan mil·limètricament amb el que veiem que posa els pèls de punta. I no només això, al marge d'aquests cinc personatges principals hi ha tot un univers a descobrir en el qual els records, els somnis, la imaginació o el subconscient són alguns dels escenaris d'una aventura que ens recordarà per la seva tendresa i estructura a “El màgic d'Oz”, per la seva bogeria en diverses ocasions a “Alicia al país de les meravelles” o fins i tot a “La Divina Comèdia” de Dante Alighieri si ens posem profunds i poètics.

El millor del cas és que els qui més gaudiran seran els adults, ja que captaran totes les metàfores i els simbolismes que motiven la pel·lícula, i sentiran la nostàlgia infantil de temps passats que ja no tornaran. Encara que això no impedeix que els nens de totes les edats gaudeixin igualment. Els més petits amb bromes innocents, decorats colorits i personatges entranyables. Els més crescuts perquè se sentiran identificats amb la seva protagonista humana i potser el que veuen els serveixi per comprendre que està ocorrent en el seu interior. 

En resum, estem davant d’un allau de recursos que funcionen a la perfecció amb una de les millors històries que hàgim vist en pantalla en els últims anys i que sembla haver tingut a un equip de psicòlegs darrere per encaixar totes les peces d'una obra mestra de l'animació, i del cinema en general. Entreté des del primer fins a l'últim minut, provoca riures en quantitat d'ocasions i fa aflorar sentiments perduts o oblidats que commouen irremeiablement. Immensa, insòlita, imprescindible.

Fco. Javier Gutiérrez, soci del TR3SC i blogger a http://CineDePatio.com